Icona FacebookIcona de Twitter

 

Icona correuIcona intranetIcona web

Soc dona i soc educadora social

En motiu del Dia Internacional de la Dona hem preparat una entrada especial per al blog, hem volgut plantejar a educadores socials que integren la Junta de Govern del CEESC aquesta pregunta:

Soc dona i soc educadora social, què he aportat com a dona al desenvolupament de la meva professió? 

La pregunta no és casual. Surt de l'acte conjunt que organitzem amb la Intercol·legial.

Alhora, us animem a respondre a la mateixa pregunta a les xarxes socials amb les etiquetes: #donaXdona #edusoigualdad.

Soc dona i soc educadora social, què he aportat com a dona al desenvolupament de la meva professió? 

Personalment he cregut en la possibilitat de conciliar la vida laboral, professional i familiar, fent que tot fos una mateixa vida. Que els errors, les frustracions o les renúncies em servissin per aprendre a continuar el meu camí.

I que en l’àmbit laboral on moltes dones defalleixen del trànsit a la professionalitat, recordar-me d’elles i fer-les presents.

Crec que gaudir de fer professió ha d’estar en el nostre vocabulari i en les nostres agendes personals. Acompanyar-nos també en aquest espai, com a col·legues, que hem de fer més nostre.

Maria Rosa Monreal

Em costa respondre aquesta pregunta, perquè la que hagi estat la meva aportació a la professió la faig com a professional d’una disciplina determinada i, en tot cas, com a persona amb una experiència i una trajectòria vital determinada. Dir que ho he fet des de la posició de dona, crec que donaria èmfasi en una desigualtat que crec que no hauria d’existir, entre professionals, independentment de la seva identitat o gènere.

De tota manera, potser podria dir que  aquesta desigualtat, definida des d’un  constructe que considero reduccionista i normatiu “home-dona” (on queden altres identitats?), és la que m’ha facilitat l’acceptació de la diferència en el meu dia a dia. “Estar dins” del grup definit dona, que durant temps i temps i temps ha estat i continua sent -dins de totes les seves particularitats i diferències– considerat i tractat amb desigualtat, fa que d’entrada em posicioni propera a les persones que són tractades de manera desigual per la seva diferència. En aquesta cas,  la sororitat entesa com a germanor, no només entre dones, sinó entre persones amb la fita comuna d’aconseguir la igualtat de tracte entre homes i dones, pot ser el punt de partida en el camí per tal d’aconseguir que dins de totes les diferències que ens són pròpies siguin acceptades i no impliquin un tracte desigual.

Begoña Escribano

Treballo en un món molt masclista, un món on les dones educadores hem anat entrant amb el temps. La presó és un espai hostil i un termòmetre de la societat de fora. Els rols de gènere estan molt marcats per patrons que els progres creiem que ja han passat de moda. Però no és així. Te n’adones quan, de tant en tant, conversant amb els interns en un grup n’hi ha un que salta i et diu: “tu és que ets una feminista!” I tu tampoc saps ben bé en què es basa per afirmar-ho.

Sempre els dic el mateix: “soc persona i et tracto tal i com m’agradaria que tu ho fessis amb mi.” Treballo amb persones i sempre intento fer-ho des de la igualtat i el respecte a la diversitat, conceptes que allà dins tenen molta força. Perquè caure en monòlegs de defensa, o en confrontacions on cadascú intenta guanyar en arguments a l’altre mai m’han dut enlloc. I tampoc no arriben enlloc.

Així que, més que convèncer ningú de res, parlo amb els altres com a persones que són, intentant no suposar mai ni tampoc donar res per fet.

Perquè soc dona però, per davant de tot, soc persona. I la vocació per l’educació social està en la persona.

Núria Llopis

Si les dones parem, es para el món.

L’economia crítica feminista parla dels “conflictes capital-vida”. Els treballs de cura i reproducció garanteixen el lloc en què se sosté la vida en un sistema de producció basat en el capitalisme heteropatriarcal. Aquest paradigma ataca l’existència, la sostenibilitat i la fluïdesa de la vida en el planeta posant tot l’èmfasi en el mercat i el consum.

Els treballs de cura i consideració de la vida estan en la precarietat, amb poc reconeixement social i són invisibles. La nostra professió forma part d’aquesta categoria, que sovint s’enfronta i topa amb elements estructurals del sistema capitalista heteropatriarcal que fan molt difícil el desenvolupament dels drets humans i la transformació social amb la que, com a educadora social, estic compromesa.

Sempre he cregut fermament en allò que proclamaven les feministes dels 70: “lo personal és polític”, trencar la dicotomia entre allò domèstic i allò públic, allò privat i allò col·lectiu; aquest és el motiu principal pel que fa vuit anys vaig decidir-me a formar part de la Junta de Govern del CEESC. Em semblava també important la major presència i de dones en la gestió i direcció de la nostra organització professional en una professió en la que predominen les dones i en la que es redueix la nostra presència quan augmenta la responsabilitat.

Al llarg de la història del Col·legi han anat augmentant el nombre de dones que formem part de la Junta de Govern, no només en nombre, sinó també en l’assumpció de càrrecs; en el proper mandat, el 2018-2022, a la Junta de Govern hi haurà, per primer cop, paritat entre dones i homes.

Aquesta major presència suposa també la possibilitat i voluntat d’involucrar-nos de manera més activa en accions clarament feministes com la participació en les activitats de la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS) que té l’objectiu de potenciar la presència i la visibilitat de les dones a les organitzacions del tercer sector, l’Agenda 2030 Feminista de desenvolupament pels Drets Sexuals i Reproductius i la Nova Governança Mundial per la garantia dels drets fonamentals de les dones.

La consciència de la equitat de gènere és un dels valors fonamentals de l’acció i la transformació social que promou societats pacífiques, inclusives i més justes per al desenvolupament sostenible.

M’agrada acabar amb el conegut poema "Divisa" de la Mª Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Ser educadora social em dona més motius per a la rebel·lia, fruit d’un compromís per la justícia i la transformació social.

Míriem Solsona

Autor: 
CEESC