L’espai exterior és una oportunitat educativa, un espai de vida que hem d’anar transformant les escoles de mica en mica, amb espais de joc i d’aprenentatge. Començar aquest procés no es tracta d’una moda, sinó un objectiu comú de participació democràtica entre tota la comunitat educativa. 

Avui en dia hi ha molta informació a les xarxes, i és fàcil caure en fer un copiar i pegar sense una reflexió prèvia. Aquesta reflexió no només ha de ser de l’equip educatiu, sinó que ha de ser una reflexió conjunta, compartida entre tota la comunitat. 

Quan parlem de comunitat educativa, volem dir tots els agents implicats en una transformació conscient i real. És a dir, Ajuntament, empresa gestora si s’escau, famílies, infants i equip educatiu. 

Primer de tot ens podem preguntar perquè volem un canvi a l’espai exterior? Què està succeint en aquests moments? Quines accions i/o conductes fan els infants? Com a família, ajuntament, educador/a què esperem? Quina és la nostra posició? Com ens sentim a l’espai exterior? Dóna resposta al projecte educatiu? És la nostra zona d’esbarjo? Hi ha prou ombres? Quin tipus de propostes tenim? Per què? Limitem l’horari? Per què? Respectem la vegetació que ja tenim? La coneixem? El paper com educador/a ha de ser el d’acompanyar o vigilar? Hort sí o no? Per què? Podria ser un espai públic de ciutat?

És cert que la primera idea de molts equips és posar elements o estructures de joc per pujar, baixar, etc. Des de fa tres anys, sóc membre del Grup de treball de l’Associació Rosa Sensat Com està el pati? Amb la Carme Cols i En Pitu Fernández. En el grup hi participem professionals de totes les branques, arquitectes, una antropòloga, educadors/es, jardiners, fusters, etc. L’objectiu és aprendre tots junts amb la conducció i l’experiència de la Carme i el Pitu, per poder aportar el nostre granet de sorra a les escoles, ajuntaments, a tots els espais educatius. Jo ho veig com una comunitat d’aprenentatge, de fet si poguéssim agafar aquest model per altres aspectes pedagògics, ens permetria construir amb solidesa.

Al CEIF Andreu Castells, vam començar observant als infants què feien durant l’estona que estaven a l’espai exterior, quins són els seus racons preferits, on s’amaguen, on pugen, quins són els seus diàlegs, perquè tenim limitada aquesta estona..., etc. l en una reunió d’equip, al desembre del 2018, ens vam traslladar a la nostra infantesa i vam recordar quins eren aquells llocs, situacions, etc. que encara recordem perquè ens van deixar impremta en el nostre cervell. Les respostes van ser diverses:  al pati de l’escola, quan anàvem al bosc quan havia plogut i l’olor a terra mullada ens feia despertar els sentis , anar a buscar mores amb els amics, o jugant amb fulles, pedres, o fins i tot perseguint una formiga. 

Si us adoneu, totes les experiències viscudes van ser a l’aire lliure, perquè l’espai exterior educa molt més que els espais tancats, però ens falta seguretat, reflexió i organització sobre aquest espai.

Sense emoció no hi ha aprenentatge

Arrel d’aquesta reflexió, vam poder veure i sentir que no cal estructures, sinó elements naturals (aigua, terra, troncs, plantes, arbustos, arbres, etc. ) per donar resposta al que realment volem. Volem més verd, on els sentits de cada persona que convisqui a l’espai exterior desperti exploració, llibertat, curiositat, tranquil·litat, moviment, creativitat, i tantes altres coses que podríem afegir, observant el que passa a l’aire lliure. 

Pensar en el pati i en el que ens agradaria que passés, veiem tots els beneficis que ens aporta viure més a fora...  

• Un espai de tranquil·litat

• A l’estiu una temperatura més suau

• Conviure amb petita fauna (formigues, marietes...)

• Més privacitat

• Racons per amagar-se i crear el seu joc lliure i simbòlic

• Aire més net

• Espai més inclusiu

Però això no ho podíem fer sols, necessitàvem una formació, amb una professional que ens ajudés amb la part més tècnica... es pot posar un arbust aquí? què hem de tenir en compte? Quin tipus de vegetació és la millor en el clima de ciutat on vivim? Amb quin gruix s’ha de plantar? Quina terra podem posar per amortir possibles caigudes? Quin gruix? Reg? Quins altres materials podem posar per tenir diferents textures al pati (escorça, pedra, etc.) Què passa amb el manteniment? 

I no només això, necessitàvem tots els membres de la comunitat educativa. A la formació va assistir la Cap de Secció de centres Municipals, i la tècnica d’educació de l’ Ajuntament Sabadell, així com algunes famílies de l’escola.

La formació va ser impartida per l’Inara Hasanova, arquitecte paisatgista, ella ens va acompanyar durant dos dies i ens ha ajudat a posar ordre a les nostres idees i a consolidar amb fermesa que el que necessita tot pati és VERD.

Són molts factors que s’han de tenir en compte per iniciar un projecte, i no és fàcil. A continuació us detallo per ordre el que farem nosaltres, que no vol dir que sigui la millor opció ni l’única. Cada equip, cada projecte té la seva idea i la seva autenticitat, segons la seva realitat.

Primer de tot, hem fet un llistat de tots els passos que volem seguir, tenint en compte temporalitzar-ho. Perquè si no ens organitzem bé, ho tindrem difícil!!

1. Reflexió equip (importantíssim). Hem de voler el canvi, hem de ser conscients que s’ha de mantenir viu, etc.

2. Formació amb tota la comunitat educativa. Si impliquem a tota la comunitat educativa, creem xarxa, creem espais de participació, tenim un escola més humanitzada etc.

3. Formar una comissió per iniciar el projecte (amb qui podem comptar sempre? I qui pot col·laborar? Tota ajuda és bona.

4. Plasmar les idees en un plànol a escala

5. Revisar normativa de parcs (Importantíssim) Joc infantil i parcs infantils públics (UNE-EN 1176) La normativa utilitza molt el senti comú, per tant és important revisar-la i tenir en compte com diu en Pitu, permet trobar les seves llacunes, limitacions i contradiccions. 

6. Tenir en compte el manteniment: qui és el/la responsable? Cada quant? Triar el material tenint en compte el manteniment d’aquest.

7. Fer pressupost de tot el projecte i tenir en compte si es vol posar alguna estructura (no és el nostre cas) l’import per certificar l’homologació d’aquestes. Pensar que aquesta homologació té data de caducitat i per tant, cada 2 anys com a màxim s’ha de tornar a homologar per veure que tot estar en bon estat. 

8. Presentar en un consell escolar (importantíssim)

9. Esperar resposta de l’ajuntament i/o empresa gestora

10. Si no es pot fer tot per falta de pressupost, buscar alternatives (d’on podem treure diners? Podem demanar subvencions? Podem rebaixar expectatives i buscar altres opcions? etc.

11. Fer el projecte per fases: és important fer-ho per fases, hi ha projectes que després de 10 anys encara estan treballant en l’espai exterior. L’espai exterior és un espai VIU

El que tenim clar al CEIF Andreu Castells és que iniciar un projecte sempre requereix esforç, no és fàcil i sabem que implica voluntat, generositat, frustració, algun que altre disgust, però també sabem que tot això és normal quan s’inicia un projecte. 

Cal dedicar esforços per naturalitzar els patis, sent l’objectiu comú de tota comunitat educativa.

I estem segurs que si es vol, es pot, i potser no tindrem el pati que ens agradaria perquè pressupostàriament és difícil, però també us diem una cosa amb poc pressupost segur que també aconseguirem que els infants que venen al CEIF Andreu Castells puguin gaudir i:

Jugar, descobrir, experimentar, parlar, mirar, pensar, mullar-se, escoltar, sentir, moure’s, córrer, imaginar, gronxar-se, preguntar, investigar, cercar, enfadar-se, tocar, recollir, buidar, observar, saltar, córrer, admirar, mirar, imitar, estimar,... en un espai més VERD

Ita Sánchez

Directora CEIF Andreu Castells