El passat 18 de juny, el Parlament de Catalunya va aprovar una nova llei de cooperatives. La voluntat de la llei és enfortir la fórmula cooperativa com a eina de creació d’ocupació estable i de qualitat arrelada al territori. El nostre company de Gedi, Xavier Gallofré, ens fa un resum del les novetats que poden resultar més importants per a la pràctica de la major part de cooperatives, projectes cooperatius, promotors i prescriptors.
Promoció de noves cooperatives
Dues persones fan una cooperativa
S’ha reduït, de tres a dos, del nombre mínim de persones sòcies per a constituir qualsevol classe de cooperativa, llevat del cas de les cooperatives de consum, que han d’estar constituïdes per un mínim de deu socis i sòcies.
Amb aquesta mesura, per exemple, dues persones sòcies treballadores podran constituir una cooperativa de treball. En aquest cas, tindran un termini de cinc anys per incorporar una tercera persona sòcia, sigui treballadora o col·laboradora.
Cooperatives de foment empresarial
Les noves cooperatives de foment tindran per finalitat donar suport a la iniciativa emprenedora dels seus socis i sòcies mitjançant l’assessorament, el desenvolupament d’habilitats empresarials, la tutoria del projecte durant els primers anys d’exercici, i la posada a disposició d’espais i serveis comuns on desenvolupar l’activitat. El seu funcionament queda pendent de regulació reglamentària posterior.
Inscripció en dos dies
El nou text legal aposta, encara més, per l’actual procediment exprés de inscripció de les noves societats en el Registre de Cooperatives. Les que tinguin deu o menys socis i sòcies en el moment de la constitució, podran quedar inscrites i tenir personalitat jurídica en un termini de dos dies hàbils.
Règim social
Innovació terminològica
Aquesta llei anomena sòcies i socis comuns a aquelles persones sòcies que realitzen l’activitat principal de la cooperativa: treballar, consumir, gaudir dels serveis... Son els actors i les actrius principals, i per aquesta raó se’ls atribueix la major part dels vots socials, tant a l’assemblea com al consell rector.
Socis i sòcies temporals
Una de les novetats més destacables del nou text legal, és la institució de la persona sòcia temporal, ja present en altres legislacions cooperatives. A través dels estatuts socials es podrà regular la figura del soci o sòcia temporal, situació aquesta que no pot excedir de cinc anys des de la data d’admissió. El nombre de persones sòcies temporals d’una cooperativa no pot excedir d’un terç del nombre de persones sòcies comuns.
Transcorregut el període de vinculació acordat, la persona sòcia temporal causa baixa i se li han de retornar les seves aportacions de capital. També pot optar per integrar-se a la cooperativa de forma indefinida si compleix els requisits establerts als estatuts.
Col·laboració flexible
Les persones o entitats sòcies col·laboradores no realitzen l’activitat principal de la cooperativa (treballar, consumir, gaudir dels serveis, etc.). El seu paper consisteix a col·laborar amb la finalitat de la cooperativa fent aportacions de capital, de coneixement, o de qualsevol altre mena.
Poden esdevenir persones sòcies col·laboradores, per exemple, les persones o entitats que aportin capital per tirar endavant nous projectes; les que aportin coneixement tècnic o en gestió empresarial; una xarxa de distribució dels productes de la cooperativa; una ONG, un altra cooperativa... També ho poden ser les persones sòcies treballadores un cop s’han donat de baixa.
Amb la nova llei, els estatuts podran regular aquesta figura amb una flexibilitat molt més gran que fins ara. En general, les persones sòcies col·laboradores tenen un dret de vot limitat i minoritari, però es pot regular que, en cas que només aportin capital, no tinguin cap dret de vot.
Pel que fa a la seva aportació al capital, es pot establir es remuneri amb un interès, però també se’ls pot atribuir una part minoritària dels resultats positius, cas en el qual han de respondre de les pèrdues en la mateixa proporció.
Òrgans socials
Només dos òrgans obligatoris
Assemblea i consell rector són els dos òrgans que tota cooperativa ha de tenir. La intervenció de comptes passa a ser un òrgan voluntari, que només existirà a la cooperativa si ho estableixen els estatuts, talment com el Comitè de Recursos.
Consell rector: l’administració de la cooperativa
El consell rector ha d’estar format per un mínim de tres persones. Com a excepció, a les cooperatives formades per només dues persones sòcies, totes dues formen part del consell rector i ha de prendre els acords per unanimitat.
La major part dels membres del consell rector han de ser socis i sòcies que realitzin l’activitat principal de cooperativa (socis i sòcies treballadores, consumidores, de serveis, etc.). La resta de la seva composició pot ser ocupada per les altres classes de persones sòcies: col·laboradores, temporals...
Una de les novetats més destacades, és la possibilitat de que persones no sòcies formin part del consell rector, en nombre no superior a la quarta part dels seus membres. Així, en un consell rector format per quatre persones, tres haurien de ser sòcies, però una, podria no ser sòcia.
El nou text legal també desenvolupa i concreta la responsabilitat patrimonial que pot ser exigible a les persones membres del consell rector quan no gestionen la cooperativa amb la deguda diligència.
Entre d’altres supòsits, s’estableix que els creditors poden exercir l’acció de responsabilitat contra els consellers i conselleres en cas que el patrimoni social sigui insuficient per a la satisfacció dels seus crèdits.
Administració electrònica
La nova llei regula, amb cert grau de detall, la possible existència d’una pàgina web oficial de la cooperativa, a través de la qual es puguin gestionar els drets d’informació de les persones sòcies; convocar, de forma vàlida, les assemblees i les reunions de consell rector; difondre la documentació societària, etc.
També estableix els requisits per a celebrar reunions virtuals vàlides, tant d’assemblea com de consell rector.
Gestió econòmica
Fons de reserva obligatori irrepartible...o no.
Quan una cooperativa, durant un exercici econòmic, obté resultats positius, en primer lloc els ha d’emprar per eixugar les possibles pèrdues d’exercicis anteriors. De la quantitat restant (si n’hi ha), ha de destinar, un 20% al Fons de reserva obligatori i un 10% al Fons d’Educació i Promoció.
El fons de reserva obligatori té com a finalitat l’enfortiment financer de la cooperativa, eixugar pèrdues i servir de garantia de possibles crèdits que la cooperativa pugui obtenir. Es irrepartible entre les persones sòcies, llevat que els estatuts estableixin que un percentatge d’aquest fons, no superior al 50%, pugui ser repartible en el moment de la dissolució de la cooperativa.
Aquesta possibilitat és una de les novetats més rellevats de la nova llei. La cooperativa, a través dels estatuts decideix si el fons de reserva obligatori és del tot irrepartible o només una part. En tot cas, un cop l’assemblea ha adoptat aquest acord, no es pot modificar durant cinc anys.
Responsabilitat limitada al capital subscrit
Les cooperatives son societats de responsabilitat limitada. Les persones que en son sòcies, responen pels deutes socials de manera limitada a les aportacions al capital que han subscrit, o sigui, que s’han compromès a aportar.
Una de les novetats d’aquesta llei és el canvi d’acrònim. Fins ara l’acrònim distintiu de la societat cooperativa era SCCL (societat cooperativa catalana limitada). El nou text opta per SCC (societat cooperativa catalana), en el ben entès que tota cooperativa és de responsabilitat limitada, i per tant, la lletra “L” no afegeix cap informació rellevant.
Una mateixa llei, diferents models
La nova llei de cooperatives, de forma explicita, opta per establir un règim jurídic flexible que pugui donar cabuda a diferents alternatives empresarials.
Amb la mateixa llei, les persones sòcies col·laboradores poden percebre el 45% dels beneficis de la cooperativa o només percebre un interès limitat; poden existir socis temporals o no; al consell rector hi poden participar persones no sòcies, o només persones sòcies; el fons de reserva pot ser totalment irrepartible o només parcialment irrepartible...
La voluntat del nou text legal és que cada projecte cooperatiu, a través dels seus estatuts, pugui decidir quina fórmula o model cooperatiu s’adapta millor a les necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals dels seus socis i sòcies.
Xavier Gallofré Miralles
Foto: ACN
